Desolació - Joan Alcover

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, 

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; 

mes branques una a una va rompre la tempesta, 

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. 

Brots de migrades fulles coronen el bocí 

obert i sense entranyes, que de la soca resta; 

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, 

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. 

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, 

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. 

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; 

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.