Aquest poema de Guerau de Liost descriu a dos arbres, l'avet i el faig amb algunes metàfores i també esmenta alguns llocs on he ha aquests tipus d'arbres com per exemple: La serra de les Alvedes al Montseny a l'Alt Empordà, a Massana i de la fageda d'en Joan a Olot.
El professor a donat una entonació diferent quan parlava sobre els faigs, on donava un to més aguda,i més greu quan parlava dels avets.
Gòtics semblant el faig, l’avet,
puja, segur, l’avet ombriu,
rígid de fulles, d’aire fred,
car és d’un gòtic primitiu.
Amb son fullatge trèmul, net,
ben altrament, el faig somriu,
més joguinós que massa dret,
car és d’un gòtic renadiu.
L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles del bagueny
on de la llum es trenca el raig.
Són les agulles sobiranes
que, en les altures de Montseny,
del vent concerten les campanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario